La Hasna, l’Aicha i el Hossain han après a escriure i a llegir a l’escola comunitària d’adults La Troca, al barri de Sants. Però ara aquest projecte, que des del 2018 ha atès 760 persones, està en risc i no podrà continuar sense els recursos de l’administració pública. Sense deixar de denunciar “la deixadesa de la Generalitat”, les impulsores creuen que la solució passa per fer un conveni de gestió comunitària amb l’Ajuntament de Barcelona, ja que aquesta sortida jurídica els permetria mantenir el seu funcionament actual sense convertir-se en una escola o un centre cívic. Si això no passa i La Troca ha d’abaixar la persiana, la Hasna, l’Aicha i el Hossain tindran “un problema”. “No volem que tanquin. Està al barri, i no sabria si hi ha un altre lloc on anar”, diu el Hossain.
Tenen part de raó: l’única escola d’adults que hi ha al districte de Sants-Montjuï és a la Zona Franca, a 20 minuts en transport públic de la plaça de Sants. Detectada aquesta necessitat, un grup de persones del barri va engegar el 2015 el projecte de La Troca, pensat com un espai per formar persones adultes en les competències bàsiques de la vida –llegir i escriure en català i castellà, informàtica bàsica o drets socials i laborals (de com demanar una beca a com preparar un currículum)–, però també com un lloc de trobada entre persones de diferents orígens, d’acollida i d’orientació.
Després d’acabar el primer curs lectiu sencer, s’estan mobilitzant per evitar el seu tancament. “Volem ser una escola pública de gestió comunitària”, explica Ester Rams, una de les impulsores del projecte. Per això demanen un conveni que sí que s’ha fet per equipaments però mai per gestionar un servei. I malgrat que s’han ofert a l’administració per ser el conillet d’Índies, lamenten que les institucions “no han tingut la valentia” de tractar-los diferent que “una entitat normal”.
“A través de subvencions no podem subsistir”, avisa Rams. Ara estan pendents de rebre 28.500 euros, i apunten que, cada any, en necessiten uns 85.000 per pagar dos sous i mig –”Ara fa dos mesos que no cobrem”, diu Rams–, el manteniment (telèfon, gestoria, fotocòpies…) i també una petita quota per formar part de la Lleialtat Santsenca. El problema és que a l’hora de demanar aquestes ajudes es troben amb moltes restriccions: no són només un centre on s’ensenya català, no només s’hi atenen immigrants, no són emprenedores d’un negoci que hagi d’obtenir beneficis… En aquest temps, han rebut ajudes de l’Ajuntament, de Barcelona Activa, de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) i d’algunes entitats privades.
Les impulsores del projecte avisen que perdre La Troca seria “una pèrdua molt gran” per al barri. A Barcelona, la competència de formació d’adults és del Consorci d’Educació de Barcelona (format per l’Ajuntament i la Generalitat). De fet, fa pocs dies es va anunciar que la primera escola pública de segones oportunitats de la ciutat, adreçada a joves d’entre 16 i 24 anys que no estudien ni treballen –n’hi ha 17.000 a Barcelona–, s’ha externalitzat perquè la gestionin dues entitats socials, Salesians Sant Jordi i la Fundació El Llindar.
Des de La Troca, però, són crítiques amb el funcionament “poc flexible” de les escoles d’adults tradicionals, que el departament d’Educació estableix que necessitin un mínim d’alumnes per obrir o uns horaris concrets. En un col·lectiu amb poca estabilitat laboral i personal, això fa que alguns grups s’acabin tancant mentre que les entitats socials estan desbordades per arribades a mig curs, per exemple. També lamenten que les escoles d’adults públiques se centren en repescar alumnes als canals educatius formals (ESO, cicles formatius…), mentre que des de La Troca aposten per una educació lligada al llarg de la vida i “més pràctica”. “De què serveix saber una arrel quadrada però no saber arreglar un endoll?”, es pregunta Rams.
Després la Hasna, l’Aicha i el Hossain escriuen els seus noms a la llibreta i confien que La Troca es mantingui durant molts cursos més. “Tinc ganes de seguir”, diu l’Aicha, que va arribar del Marroc fa un any i dos mesos. Una plataforma que espera que també li serveixi per trobar feina.